La filtració és una tècnica per separar mescles heterogènies. És la separació de les partícules sòlides del fluid on es troben mitjançant un medi permeable i porós, anomenat filtre. Mentres que el fluid travessa el filtre, els materias solids queden retinguts.
A un laboratori, s'utilitzen dos métodes de filtració:

-Pressió Atmosférica:
Filtració_normal.gif

-Buit
Filtración_al_Vacio.jpgexternal image c.gif
-A la Filtració per pressió atmosférica, la compresibilitat es troba entre els 0,1 i 0,8; de manera que la major part de la perdua de massa del fluid és per consequencia del filtre. A la practica, es preferent utilitzar una velocitat constant de filtratge, començant amb una presió baixa, tot i que els sistemas generalitzats són de presió i caudal variable.

Els pasos són els següents:
1.S'utilitza generalment paper com a filtre, i n'hi han de dos tipus: de tipus llis i de plecs. El filtre de plecs es doblega diametralment en 32 plecs, mentres que el paper llis es plega en quatre quadrants i es talla una punta per evitar que l’aire entri per la part doblegada i acte seguit s’obre el paper de manera que la part no doblegada forma un con, és a dir, tres plecs en un costat i un en l’altre.
El filtre llis és el més indicat quan el que ens interessa és recollir el sòlid. En canvi, utilitzarem el filtre de plecs quan ens interessi la recuperació de la solució líquida.
2.L’embut el situem en un cèrcol muntat en un suport, col·locant a sota un vas de precipitats per recollir la fase líquida.
3.Una vegada doblegat el paper de filtre es col·loca a l’embut, de manera que no sobresurti, ja que podria caure el líquid per fora.
4.Tot seguit mullem el paper de filtre amb unes gotes d’aigua destil·lada per d’obtenir una bona adherència a les parets de l’interior de l’embut.
5.Deixem que la fase líquida s’escoli a cada addició i la recollim al vas de precipitats.

La fase líquida que obtenim de la filtració s’anomena filtrat, mentre que els components sòlids que han quedat retinguts a la superfície del paper de filtre s’anomenen precipitat.


-La Filtració per Buit és el metode que utilitzem per separar les mescles heterogéneas d'un sólid a un solvent, o a una mescla d'una reacció líquida. Generalment la utilitzem quan la filtració a pressió atmosfèrica és gairebé impossible degut a que el precipitat que volem filtrar és molt compacte o el líquid és molt dens.
El que interesa recolectar en aquest tipus de filtració es el sólid cristalitzat que queda al paper de filtre: el líquid filtrat no l'utilitzarem. El sólid es cristalitza gràcies a l'efecte del buit, que refreda la solució.

Els pasos són els següents:
1.La força que fa caure el filtrat és la succió que es genera en crear una zona de depressió. La força que emprem és molt més gran que el propi pes de la solució a filtrar.
2.Es col·loca l’embut Büchner encaixat al matràs Kitasato mitjançant un tap foradat. (Un matràs Kitasato és un matràs de vidre gruixut molt semblant al matràs Erlenmeyer, però amb un tub a la part superior que permet subjectar-hi una goma per comunicar-lo amb una bomba de buit o una trompa d’aigua.)
3.La trompa d’aigua és un tub de plàstic o de vidre que per un costat es connecta a l’aixeta i per l’altre al matràs Kitasato mitjançant un tub de goma gruixut. La seva sortida va a donar a un desguàs d’aigua. S’utilitza un recipient de seguretat entre la trompa i el Kitasato.
4.L’aigua de l’aixeta entra per la part superior d’un tub recte que té un final molt estret. Aquest fet produeix un augment de la velocitat del líquid, que provoca la succió de l’aire que l’envolta. L’aire i l’aigua van a parar a un tub més ample que els expulsa cap a l’exterior. Això succiona el líquid de l'embut.
5.L’embut Büchner té una placa filtrant de forats grans de manera que es necessita col·locar un paper de filtre circular que quedi totalment pla i tapi tots els forats. Una vegada col·locat el paper de filtre, el mullem amb unes gotes d’aigua destil·lada i obrim l’aixeta de l’aigua per tal que quedi ben adherit a la placa filtrant
6.A continuació, aboquem la mescla al centre de l’embut Büchner i esperem que s’escoli el líquid.


300px-Filtration_diagram.svg.png
Una mica d'história:
La filtració ha evolucionat com un art pràctic des d'aplicacions primitives, com la tradicional filtració en jaç de sorra emprat des de l'antiguitat per a l'extracció d'aigua potable, rebent una major atenció teòrica durant el segle XX a partir dels treballs de P. Carman en 1937 i B. Ruth en 1946, estudis que van anar progressivament ampliats en treballs amb mitjans porosos, per Heertjes i col·laboradors en 1949 i 1966 i Tiller entre 1953 i 1964. Anteriorment, diversos autors han revisat l'estat dels coneixements en filtració tant des d'una perspectiva pràctica en els treballs de Cain en 1984 i Kiefer, en 1991 com en els seus principis teòrics amb les publicacions de Bear, 1988; i Norden en 1994.



Alguns videos força interessants:
- http://www.youtube.com/watch?v=ye-KmOePBN0 --> Filtració Buit
- http://www.youtube.com/watch?v=JybhMfydYrE --> Filtració per pressió atmosférica.


WEBS VISITADES:
https://www.upc.edu/rima/grups/quimica/zona-de-treball/fitxers/guio-filtracio
http://www.monografias.com/trabajos61/filtracion/filtracion2.shtml
http://www.wikipedia.com

La filtració es fa servir per separar un sòlid no soluble en un líquid. Les plaques filtrants separen els components d'una mescla segons la mida de les partícules.

filtracion.jpg