La centrifugació és un mètode de separació de mescles heterogènies, amb el qual es poden separar sòlids de líquids de diferent densitat. Es fa servir per separar sòlids en suspensió o flòculs que, en tenir poca densitat, triguen molt a anar-se'n al fons.

A fí d'accelerar el proces es pot utilitzar una centrifugadora, la qual imprimeix a la barreja un moviment rotatori amb una força major que la de la gravetat, provocant la sedimentació dels sòlids o de les partícules de major densitat. Aquesta fa girar la mescla a gran velocitat les partícules solides, més denses que les del líquid , i s'aniran acumulant al fons del recipient ja que els costa més girar; d'aquesta manera aconseguim que sedimentin per ordre decreixent de densitat i les podem separar per decantació.


centrifugacion.JPG
Centrifugadora de laboratori
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------.

centrifuga3.jpg En girar la centrifugadora, la pols en suspensió se'n va cap al fons del tub.


Video --> http://www.youtube.com/watch?v=q9ToFh2LUtY


http://www.ub.es/biocel/wbc/images/inmunocitoquimica-s3/centrifuga3.jpg
www.wikipedia.com
http://www.cuadernodelaboratorio.es/Imagenes/butirometros/centrifugacion.JPG

La centrifugació és un mètode pel qual es poden separar sòlids de líquids de diferent densitat mitjançant una centrifugadora, la qual imprimeix a la barreja un moviment rotatori amb una força de major intensitat que la gravetat, provocant la sedimentació del sòlid o de les partícules de major densitat. Aquest és un dels principis en els quals es basa la densitat: Totes les partícules, per posseir massa, es veuen afectades per qualsevol força (origen d'una acceleració). La centrifugació imposa, gràcies a l'acceleració centrífuga, un efecte semblant al gravitacional: Les partícules experimenten una acceleració que les obliga a sedimentar.


La centrifugació pot dividir-se en primera instància en dos grans grups: La Preparativa i l'Analítica. En la primera, s'obtenen grans quantitats del material que es desitja estudiar, mentre que en la segona es procedeix a l'anàlisi de les macromol·lècules en una ultracentrifugació. Existeixen diversos mètodes de centrifugació i una extensa varietat de tècniques derivades d'aquesta.


  • Centrifugació Diferencial: Es basa en una diferència en la densitat de les mol·lècules. Aquesta diferència ha de ser gran per a poder ser observada al centrifugar; Les partícules que posseixin densitats similars sedimentin juntes. Aquest mètode és inespecífic, pel que s'utilitza com centrifugació preparativa per a separar partícules d'altres components en la barreja (per exemple, per a separar mitocondris de nuclis i membrana) però no és útil per a separar mol·lècules.



  • Centrifugació Isopícnica: També coneguda com a centrifugació zonal. Les partícules se separen a l'usar medis de diferent densitat que el medi sedimentin en el fons (Botó o precipitat, pellet en anglès). Aquells components que la barreja amb menor densitat al medi quedaran en el sobrenadant (supernatant) mentre que les partícules amb densitat similar a la del medi de centrifugació, quedaran en una zona intermèdia entre el precipitat i el sobrenandant. El medi pot no presentar gradients de concentració (centrifugació zonal sense gradient) o tenir diferències de concentració (centrifugació zonal amb gradient).

  • Ultracentrifugació: Permet estudiar les característiques de sedimentació d'estructures subcel·lulars (lisosomes, ribosomes i microsomes) i biomol·lècules. Utilitza rotors especials (fixos o de gronxadors) i sistemes de monitoreig. Existeixen diferents maneres de monitorejar la sedimentació de les partícules en la ultracentrifugació, el més comú d'ells mitjançant llum UV o interferones.


_40444485_ngas_centrifuge5_300.gif